Es veia venir

Darrere de Dramax hi ha la Demirören Media Holding, la corporació de mitjans més important de Turquia, i el mateix govern d’Erdogan, que veu en aquestes sèries la millor promoció possible per al seu país. La plataforma, en streaming, web o aplicació mòbil, ofereix més de 5.000 hores de contingut per sadollar els consumidors més compulsius i a uns preus certament competitius: primera setmana d’ús gratuït i després cinc euros mensuals per usuari i un pack de nou per a tota la família.

Les sèries venen doblades (o subtitulades) en tots els idiomes inclòs el castellà. Entre els títols a escollir hi ha els clàssics Fatmagül (el primer gran èxit a Espanya) o Dulce venganza, a més dels actuals Mi hija i Mujer.

Era inevitable. El devastador èxit de les telenovel·les de producció turca a tot el món (fins i tot a Veneçuela mateix, pare i mare dels culebrons juntament amb Mèxic, dominen l’audiència) havia de desembocar en el que s’acaba presentar aquesta mateixa setmana: Dramax, la plataforma centrada, únicament, en aquest format televisiu.