Als Oscars guanyen les sales

Han passat els Oscars i cal convenir que, sense arribar a allò d’“amb més pena que glòria”, ja no són el que eren. No pel fet de deixar de ser la gran festa del cine, que encara ho és, sinó perquè la Covid ha tret tot el glamur a la catifa roja i a l’escenari.

A l’espera de temps millors, que sens dubte vindran, la gran notícia de l’edició d’aquest any, i en això coincideixo plenament amb el crític d’aquesta casa, bon amic a més, Juan Ferrer, és que el cine, entès com a sales de projecció, s’ha imposat a les plataformes. Potser nado a contracorrent i el futur és un altre, però encara gaudeixo anant al cine com abans, a les fosques i amb tot el ritual (no ja de llaminadures i refresc) de sopar o copa pre o postprojecció.

Totes les guanyadores de la present edició han passat abans per les sales convencionals, com Nomadland, El padre o Minari, i alguna més. Soul o Mank han quedat a l’altre costat.

Totes bones, sens dubte, però què volen, per als que ja tenim una edat anar al cine és anar al cine i la resta de formats, al sofà de casa, no deixen de ser un succedani.