Un programa que no té final

El programa Crims de TV3 durarà el que vulgui que duri Carles Porta. Val, i fins que l’audiència digui que no o es trenqui l’acord economicolaboral entre la productora del periodista lleidatà i la cadena autonòmica catalana.

Però com que això, de moment, no s’entreveu en l’horitzó cal subratllar que, d’una banda, mai li faltaran assassinats per desenvolupar a la petita pantalla (i sense sortir de Catalunya, i que ningú pensi que afirmem que aquí som gent violenta o psicòpata) ni l’afecte del públic. Crims aporta informació afegida al morbo que desperten fets tan escabrosos com els que explica en cada lliurament.

A més està molt ben construït, fuig del sensacionalisme (a Mediaset ho farien d’una altra manera, només per citar un exemple) i l’efecte després de veure-ho no pot ser més satisfactori. En l’entrega d’aquest dilluns, Carles Porta va tornar a la seua Lleida natal per explicar la mort, el novembre del 2012, d’un octogenari a mans de la seua cuidadora, una dona que va intentar ocultar el crim amb un fals segrest.