No tot l'humor és bo

Tornem a insistir en el tema. En l’humor no hi ha (o no hauria d’haver-hi) ni tabús, ni intocables, sobretot si aprenguéssim a viure d’una vegada per totes mirant-nos el melic. La llibertat d’expressió no pot amagar cap altra evidència: que en l’humor, sigui dolent o, per ser més equànimes, a nosaltres no ens faci gràcia, no per això cremarem a la foguera els responsables.

Dit això, el mateix que no ens agrada la desafortunada secció del col·laborador de La resistencia burlant-se de capitals de província espanyoles (ja vam recordar aquí el capítol dedicat a Lleida) tampoc la d’El chiste de Renata a Zapeando a càrrec de la italiana Renata Zanchi, youtuber i influencer amb milers de seguidors.

A aquestes alçades del partit, fer acudits sobre si els catalans són garrepes; els andalusos, ganduls; els bascos, prepotents; els aragonesos, tossuts, o els gallecs, indecisos, és remuntar-nos als anys setanta, quan a les gasolineres o bars de carretera trobàvem, a més d’alguna joia clàssica, a la venda els cassets amb els acudits sobre tartamuts d’Arévalo.