Jo vaig estar amb García

Tancarem ja el tema de la sèrie Los reyes de la noche amb una petita reflexió personal perquè, coses de la vida, vaig treballar per a José María García com a corresponsal esportiu des del Camp d’Esports la temporada 91-92, la d’Amavisca com a estrella del Lleida, i tota la primera volta de la 92-93, la de l’ascens, quan no existia delegació d’Antena 3 a Lleida i el que jo deia aquí no ho escoltava ningú.

De García puc dir, ara que a la sèrie de Movistar no en surt gaire ben parat, que sempre em va semblar un gran professional, meticulós, exigent i poc condescendent amb els errors. Ens feia anar una hora abans de l’inici dels encontres per “provar micros” i ja no podies abandonar la cabina perquè efectuava “controls per sorpresa” i no podies anar-te’n del camp fins que ell et donava permís (moltes vegades me’n vaig anar a les fosques).

Només una vegada vaig patir un de les seues terribles esbroncades quan en un minut i resultat d’un Lérida-Figueras se’m va escapar per antena un “Lleida”. Curiós, perquè poc després va ser un acèrrim defensor del nom normalitzat.