Eurovisió té un problema

O més d’un. Però el festival, que continua sent una icona de la nostra memòria, i que ens obliga a continuar veient-lo any rere any recordant les edicions en què el seguíem a casa en blanc i negre com un dels moments culminants de la temporada televisiva, està morint d’èxit.

I no ens referim al fet que en aquest 2021, per allò que el 2020 no es va celebrar, s’hagi volgut donar una sobredosi d’adrenalina a l’espectador a força de ser excessiu en tot, ni tampoc ens referim que prima més el continent (coreografia, vestuari, efectes i altres) que el contingut (una simple cançó que passa d’allò més desapercebuda). No, ens referim al fet que hi hagi dos votacions: la dels jurats professionals i la de les xarxes.

Des que es van incorporar les segones, mai ha guanyat un tema que fos primer en la dels jurats dels “dotze punts”. Aquest any, igual.

Va guanyar Itàlia, que va acabar la primera votació per la zona mitjana i va desbancar les primeres Suïssa i França. Doncs que només en posin una i ens evitem cinquanta minuts recordatoris dels vint-i-sis temes participants perquè el públic voti.