No és frau, és pragmatisme

Si a la primera entrega qui va haver de treure’s la màscara va ser La Toya Jackson, en aquesta segona ha estat ni més ni menys que Isabel Preysler (Manila, 1950), probablement la celebrity més celebrity d’aquest país. I ha tornat a passar.

Les xarxes socials s’han encès amb Mask Singer (Antena 3), però amb les flames no n’hi ha hagut prou per derrotar el Supervivientes de Telecinco. En qualsevol cas, i als que encara continuen acusant de frau Atresmedia, convé recordar-los que Mask Singer no és un concurs encara que hi hagi concursants i un jurat endeví.

És, simplement i planerament, un xou per a tota la família (encara que acabi a les tantes) i és igual qui guanyi. La clau és donar espectacle amb l’element que es treu la màscara al tall de la una de la matinada.

Convençut que ni hi ha votacions (tret de per fer caixa), l’empresa és pragmàtica. Es contracta un VIP, dels de veritat, per una gala, perquè hi ha pressupost, sí, però no per a tant.

I se l’acomiada amb tots els honors amb un únic xou pel plató. I així, amb la confidencialitat deguda, fins al final.