Cançons que entren o no

Acceptarem com a animal de companyia allò de “tants gustos, tants colors”, però és que en aquests últims dies tenim dos exemples palmaris de com una inadequada melodia pot fer fracassar dos anuncis, benintencionats sens dubte –tot i que semblen trets d’un manual d’autoajuda de Paulo Coelho– però que impacten en l’aspecte personal de manera diferent. Un és l’enèsim missatge de la firma Santa Lucía, que promet un paradís si contractes els seus serveis.

Busca tocar la fibra amb una simple cançoneta, La alegría de vivir, de Rafael Iglesias, que funciona conforme als cànons de tota la vida. L’altre és el missatge d’Atresmedia, que ajunta (per economitzar costos) set firmes molt diferents entre si (Fairy, Lexus, Central Lechera, Ybarra, Disneyland, Bezoya i Línea Directa) per vendre que aquest estiu serà, si ens ho proposem, l’hòstia.

La creu és que el tema Tierra, de Xoel López, no té melodia ni rima i és tan rebuscat el text que caldria un manual d’instruccions per poder-lo entendre. Potser ja no estem en la onda, però no funciona.