El Tour nostre de cada dia

No hi ha res millor per a una agradable capcinada (que no migdiada) al sofà que una etapa del Tour. És una sensació indescriptible.

Veure en acció els esforçats de la ruta, la serp multicolor, bressat per la veu de Carlos de Andrés (Barcelona, 1965) i Perico Delgado (Segòvia, 1960), no té preu. Tanques els ulls, sí, però en essència no et perds cap element clau de l’etapa del dia, sobretot si és plana.

Sempre els obres a quinze, vint quilòmetres de la línia de meta. El Tour, postpandèmia, ha tornat.

Un parell de setmanes llargues d’escapades, atacs, esprints, gestes impossibles, doloroses pujades i una altra vegada amb públic, controlat, sí, però amb públic. Amuntegat a la línia de meta o fent passadís als escapats en les rampes més dures de l’alta muntanya.

I les caravanes, perfectament equipades a peu de carretera, i les promocions turístiques, a vista d’helicòpter, del terra francès (això ho toquen com ningú). En fi, que preparin-se per gaudir, dia a dia, quilòmetre a quilòmetre, minut a minut, fins a l’arribada als Camps Elisis parisencs.

Quina passada!.