Tico, pioner del cor

Els veterans és el que tenim. Així, gairebé sense avisar, ho deixem tot i ens en anem a un altre lloc, no sé si millor, però en qualsevol cas, un altre lloc. Això és el que ha fet el granadí Escolástico Medina García (Píñar, 1934).

A les noves generacions potser la seua firma Tico Medina no els soni de res. També és normal. Era un professional de premsa escrita en paper, ràdio i televisió.

Res de xarxes socials. Però han de saber que juntament amb el seu company, el també inoblidable Felipe Navarro Yale (1930-1994), va ser pioner de la llavors encara incipient, en aquest país, premsa del cor. Eren els dos reporters de raça, capaços de disfressar-se de cambrers o de mossos de càrrega per accedir al restaurant de torn o a l’aeroport per preguntar al famós de Hollywood què opinava del sol d’Espanya o de la paella.

La televisió, sense ells, no hauria estat la mateixa. Sens dubte. Per cert, que Yale, en una visita a Lleida als 70, em va descobrir un excel·lent combinat a base de Drambuie i Magno (que no tots saben preparar) que encara demano en ocasions especials.

Dit queda..