I encara se sorprenen

En moltes ocasions encara em sorprenc, i no hauria de fer-ho, que hi hagi qui se sorprengui del que es veu a la petita pantalla. Aquests últims dies, per citar un exemple recent, les xarxes socials han cremat, i no precisament per l’onada de calor, en contra de Risto Mejide i l’artifici que va utilitzar, per cridar l’atenció, en el seu Todo es verdad, spin-off del seu altre Todo es mentira, que s’emet durant les sobretaules de Cuatro. Risto, un altre dels personatges mediàtics que han sabut entendre perfectament on era el seu modus vivendi, al qual s’aplica amb lloable entusiasme i dedicació, es va passar més d’una hora anunciant una suposada exclusiva sobre el cas José Luis Moreno, a qui té una malvolença especial, a base d’esquers i talls publicitaris sense acabar d’arrancar el tema (que després no va ser per a tant).

De què se sorprèn el personal? Aquest és un dels recursos més utilitzats en televisió des que, i ha plogut molt des d’aleshores, Julián Lago, en el seu Máquina de la verdad, etzibava allò de “no em respongui ara, faci-ho després de la publicitat”..