Col·leccionables, que no faltin

Es com el dia de la marmota. Quan arriben aquestes dates, final de l’estiu, la tornada a l’escola i les targetes exhaustes de tant utilitzar-les, apareixen, a la petita pantalla, els reclams dels col·leccionables. Ben mirat, no serveixen per a gairebé res, ja no existeix lloc a casa per guardar-los i, sobretot, valen una pasta i no s’acaben mai.

No per la primera entrega, que acostuma a ser deliciosament desitjable, però la segona ja no ho és i si un es fixa en la lletra petita i fa comptes, li sortiria més barat comprar el que sigui d’una vegada i no per entregues.

En aquesta rentrée postpandèmia la que s’està enduent la palma és la col·lecció, a escala 1/43, dels grans camions que travessen, de nord a sud i d’est a oest, les carreteres nord-americanes, com la interminable Ruta 66, per citar un exemple. Sumin el que suposa el total de la col·lecció i posin-se a tremolar.

Però hi ha més: els cromos futbolístics Panini (que continua ignorant el futbol femení), el cos humà (tot un clàssic), descobrir el punt de creu, animals del zoo o la col·lecció completa de les aventures de Sherlock Holmes..