Un país de sèries

Des que un eixerit i emprenedor productor jueu (Samuel Bronston, 1908-1994) va convèncer Franco en persona perquè li deixés rodar al Palau Reial de Madrid escenes de la seua pel·lícula John Paul Jones (John Farrow, 1959) amb Bette Davis, Espanya es va convertir en el Hollywood europeu perquè era una veritable ganga: rodar aquí sortia més barat que a cap altre lloc, els tècnics espanyols no eren excel·lents i la varietat de localitzacions per als exteriors, interminable. Tots els grans van passar per aquí en títols com El Cid, Rey de reyes, 55 días en Pekín, La caída del imperio romano, la Trilogía del dólar de Leone... Després de les pel·lícules van arribar les sèries televisives.

Ara mateix se n’estan rodant una vintena per a plataformes. Però recordem els últims escenaris: El Hierro (Hierro), Lanzarote (Sky rojo), Palma (Mallorca files), Benidorm (Benidorm) –bé, aquesta va ser un veritable fracàs!– i estem a l’espera de l’spin-off de Joc de Trons (Càceres) després d’haver estat ja a Euskadi, Sevilla o a Girona. Un no parar.