Enorme Àngel Casas

Feia temps que a casa no gaudíem tant amb un programa com el que TV3 va dedicar a Àngel Casas (Barcelona, 1946) a través d’un Sense ficció en mans de Lídia Heredia. Àngel Casas va ser un mestre, i pioner, dels xous televisius en el prime time entrevistant figures mediàtiques de primer nivell (no les d’ara, per entendre’ns) i fins i tot oferint als espectadors els primers striptease quan els més petits de la casa ja s’havien ficat al llit. L’audiència del programa va ser estratosfèrica, perquè el periodista pot ser que estigui derrotat de cos (li han hagut d’amputar les dos cames), però la seua ment continua sent igual de lúcida amb l’avantatge que ja està en una edat en què pot dir el que vulgui sense que li importi gaire el què diran.

Així vam al·lucinar quan va explicar que va propiciar una cita sexual (sopar, copes a l’Up&Down i hotel) entre Sylvia Kristel, la protagonista d’Enmanuelle, i el director de TV3, Enric Canals, o que Toni Castejón, l’home del temps (1947-1988), va tenir un mortal infart arran de les crítiques dels espectadors pels seus quilos de més.