Georgie Dann: Les veus de l'alegria

D’acord, també podríem incloure al lot el No te vayas de Navarra i el Paquito el chocolatero, però un ball de festa major o una revetlla no mereixien tal qualificatiu si en el repertori del conjunt o orquestra no figurava un tema, o més, de Georgie Dann (París, 1940) o de Raffaella Carrà (Bolonya, 1943). En poc temps se n’han anat tots dos a cantar i ballar en altres escenaris. Aquí ens quedarà la seua música, bàsicament pensada per a les caloroses nits estivals, i també la seua memòria.

De Raffaella Carrà, ja en vam parlar en el seu moment amb aquell moviment de cap enrere fent voleiar tota la cabellera rossa i sense lesionar-se mai les cervicals, però les cançons de Dann, francès establert a Espanya des dels seixanta, les esperàvem a partir dels mesos de maig/juny per formar part del podi de la denominada cançó de l’estiu. Qui no hagi taral·lejat o ballat temes tan emblemàtics com el Casatschok, El bimbó, El africano, El negro no puede, La barbacoa, Carnaval, Carnaval o El chiringuito que tiri la primera pedra.