BOIG PER TU
Que no veuen que és un frau?
Tres de les ‘parelles’ en el joc.
Crec que ja ho he comentat aquí mateix més d’una vegada. Als meus començaments en la professió, el diari per al qual escrivia m’enviava a cobrir la informació de les vetllades de lluita lliure al pavelló d’Antorxa primer i al de la Bordeta després. La premsa tenia lliure accés al vestidor, comú per a tots els lluitadors, i allà, sense màscares ni gepes falses, ni disfresses estrafolàries, escoltaves els lluitadors planificar el combat, entre el fum dels cigarros i els cubates de rigor, i, després, a saltar al ring, al crit de “vinga!, a donar espectacle!”.
Doncs això mateix és el que ocorre amb el 90 per cent dels realities de Mediaset. Tot està escrit, planificat i guionitzat amb l’objecte de l’audiència. Ara s’ha estrenat La isla de las tentaciones. Si fos una sèrie estaria millor o pitjor, però com a experiment sociològic és un frau. Parelles (que no ho són) escollides després d’un exhaustiu càsting que es deixaran temptar per un grup de diablesos/diablesses a la recerca de les banyes televisives. I el pitjor de tot és que hi ha espectadors que s’ho creuen, van, i s’hi enganxen.
