Buscant respostes

La ciència en general i un nombrós grup de psicòlegs, psiquiatres i neuròlegs estan immersos, ara mateix, a trobar una resposta al perquè de les transcendentals discussions que s’originen a La casa de los secretos. Segurament està tot guionat i els actors, perquè els concursants no són altra cosa, es llueixen en els seus respectius papers, però no deixa d’impactar el fet que una trivialitat (“t’has menjat una galeta de més” o “t’has deixat el tanga brut a la dutxa”) doni pas a filosòfiques disquisicions del tipus “què som i on anem”. La lleidatana Cristina Porta i Luca Onestini, que a hores d’ara ja no se sap ben bé quina relació els uneix, són els protagonistes absoluts amb els seus diàlegs (o més aviat monòlegs obcecats) a l’estil de “m’estàs tornant boja” o “hem de parlar”.

I això a la casa. Al plató no es queden enrere. Jordi González, a la gala de dilluns, intentava assimilar el perquè de tot allò amb l’ajuda d’un grup d’esforçats secundaris que, fent veure que eren entesos en tot plegat, posaven “llum a la foscor”.