El millor inici d'any

Malgrat el risc d’assemblar-me a l’Abuelo Cebolleta, que probablement així sigui, vull recordar que fa més de 30 anys, o potser més, que sempre rebo el nou any (campanades a banda) davant del televisor veient el concert d’Any Nou de la Filharmònica de Viena des de la Sala Daurada del Musikverein vienès. Com que la meua cultura musical és la que és, tret de tirar de la memòria, tots em semblen excepcionals independentment del director de torn i malgrat els adjectius elogiosos, davant d’innovacions en partitures i execució, de l’enyorat Pérez de Arteaga (mort el 2017) i del titular ara als comentaris (Martín Lladé), i el que més ens atreu són els bisos del Danubi Blau i la clausura amb la Marxa Radetzky. Això sí, en el d’aquest any, amb el flamant octogenari Daniel Barenboim al capdavant, vam recuperar l’esperit, malgrat la Covid, amb 1.000 espectadors dels 1.700 possibles (el del 2021, sense públic i amb els aplaudiments sonant a llauna, no va rutllar).

Per cert, les entrades vip d’enguany van oscil·lar entre els 2.500 i els 3.000 euros. Tot un luxe i un plaer.