'El foraster', imprescindible

Ha tornat El foraster a la programació de nit de TV3. El trobàvem a faltar perquè, sense cap dubte, és un dels vaixells insígnia, o el que més, de la graella de la televisió pública catalana. El seu èxit arrela en gran manera en el seu presentador, Quim Masferrer (Sant Feliu de Buixalleu, 1971), que provoca una empatia irrefrenable tant en els veïns dels pobles que visita com en l’espectador.

N’hi ha prou amb recordar, obrint un parèntesi, que en la seua versió castellana no en va funcionar cap, i van ser uns quants, dels que van posar davant de la càmera. Per al seu programa cent, el del retorn, va escollir el poble de Mura, al Bages, de 220 habitants, localitat de la qual, ho confesso, desconeixia l’existència.

Li va sortir un programa redó, la veritat, amb testimonis notables com els del grup de joves que han llançat la versió local del Monopoly (Murapoly) o la de Casimira, amb 104 anys a l’esquena i en plena forma. Només una crítica, i a més constructiva: un programa tan familiar com aquest no pot començar a les 22.45 hores d’un dia laborable