Paco Gento: La Galerna del Cantàbric

Paco Gento, mort ahir a Madrid als 88 anys i el futbolista amb més Copes d’Europa del món mundial, és el culpable de les meues simpaties pel Reial Madrid (després del Lleida, per descomptat). Així que permetin-me que, per una vegada, sigui protagonista i ho expliqui de manera suscita. Amb el cinquanta per cent de sang càntabra a les venes, durant la meua infància estiuejava cada any durant dos mesos a Santander.

Durant uns dies deixàvem la platja i ens traslladàvem a la granja dels meus oncles avis a Cacicedo que limitava, ja a Guarnizo, amb la dels pares de Gento. Com a bons veïns s’alternaven per ser els amfitrions del berenar. I en aquells dies, a començaments dels 60, vaig coincidir més d’una vegada amb Gento: fèiem tocs de bimba al prat i el jugador m’obsequiava amb fotos dedicades, banderetes i pins del Madrid.

Després el seguia a través de la televisió en gloriós blanc i negre i el meu pare em va portar a veure’l dos vegades a Saragossa (ell era més d’anar a aplaudir l’Athletic). No he pogut conservar cap d’aquests records però sempre el portaré a la memòria.