En Phil és mort... visca en Phil!

Com que no tenim res més a fer tenint en compte la que cau, o potser precisament per això, continuem extasiant-nos cada 2 de febrer amb les imatges que ens arriben des de la petita localitat de Punxsutawney, a l’estat de Pennsilvània. És cert que són sempre les mateixes, podrien colar-se les d’anys enrere i ningú no notaria la diferència. Ningú? Bé, a més dels veïns del poble, la marmota Phil.

Fa cent anys que apareix cada gèlid matí hivernal per, segons se li projecti l’ombra sobre el cau, predir si l’estació serà més llarga o més curta per deixar les portes obertes a la imminent primavera. Els seus vaticinis tampoc són per llançar coets. Les estadístiques asseguren que acostuma a errar en poc més d’un 60 per cent de les vegades.

Tanmateix, per a Punxsutawney cada Dia de la marmota és una festa i la font d’ingressos més gran de l’any, sobretot després de la pel·lícula dirigida per Harold Ramis (1993) amb Bill Murray com a protagonista. Aquest any, dies abans de l’esdeveniment, la marmota Phil va morir. Cap problema. Tenien un altre Phil en reserva.