Els Goya més en català

L’audiència va ser formidable, 22,9 per cent, doblant, per exemple, el Deluxe, però la gala dels Goya 2022, com gairebé totes (des de Rosa Maria Sardà i anys després amb Andreu Buenafuente), no aixeca cap més enllà de conèixer els premiats. Va ser llarga, avorrida, amb errades tècniques i, encara que sembli un contrasentit, va confondre velocitat amb ritme. Va començar malament amb una mascletà que es va haver de guardar com a traca final i un horrible homenatge a Nino Bravo amb el seu Libre perpetrat a tres veus per Jedet, Bebe i Cristina Castaño, i va acabar pitjor.

Inconnexa (no haver-hi un presentador conductor la va llastar), amb homenatges eterns (en tot el sentit de la paraula) i gags que no van fer gràcia. Fins i tot, malgrat ser necessari, el discurs reivindicatiu de la cineasta Sahraa Karimi en favor de les dones afganeses va semblar ficat amb calçador. Això sí, es va parlar català més que mai (potser per això no hi va anar ningú de la cúpula del PP), amb les intervencions de Nora Navas i de Jaume Roures, que va ironitzar que ho feia per defensar el 25 per cent de la quota decretada per llei.