Un adeu amb poca repercussió

La veritat sigui dita, ens ha sorprès la poca –per no dir gens– repercussió que ha tingut la mort de Joaquim Teixidor (Barcelona, 1930) als mitjans. Segurament perquè els més joves no saben ni qui és i els d’una certa edat ni el recorden. Si a això li sumem que les xarxes, igual que els passava a les muses a la cançó de Serrat, han passat d’ell, tenim el misteri resolt. Però no deixa de ser injust. Joaquim Teixidor va ser un dels personatges més populars de la televisió catalana (quan encara no existien les privades). Durant els anys 80 i els 90 va ser clau en programes com Tres i l’astròleg i Filiprim, en els quals feia de si mateix, perquè val a recordar que Teixidor era astròleg de professió. Sorneguer, hàbil comunicador i capaç d’omplir la pantalla amb la seua sola presència, va assolir cotes inimaginables. Als seus 92 anys era l’últim que quedava de Filiprim. Dels seus companys ja no en quedava cap de viu: Josep Maria Bachs, Jordi Estadella (presentadors), Jaume Sorribas (encarregat), Llàtzer Escarceller (l’avi) o Jaume Perich (guionista).