Creuant (un altre cop) la línia

Allò que tot val per l’audiència és una cosa a què s’apliquen amb entusiasme totes les cadenes, i Mediaset més. El tema que el fi justifica els mitjans està més que assumit perquè, al cap i a la fi, no passa res. Com el tema de Putin.

Un parell de setmanes d’escàndol i després, per desgràcia, ningú recordarà Ucraïna, com ningú recorda ja tantes i tantes atrocitats perpetrades als cinc continents i amb el món mirant cap a un altre costat, tret dels directament afectats. El cas és que a Viva la vida han traspassat –una vegada més?– la línia roja. Emma García va portar al plató del programa del cap de setmana la mare de Sandra Palo, que el 2003 va ser segrestada, violada, atropellada (quinze vegades va provar la fiscalia) i la van rematar cremant-la.

Com que els autors eren tots menors, la seua condemna va ser la que marcava la llei, però mínima. Ara ja estan tots en llibertat. Doncs bé, als responsables del programa no se’ls va ocórrer cap altra cosa que fer entrar en directe, via telefònica, un dels assassins demanant perdó. Home, bona idea no sembla que acabés de ser!.