Eufòria no indescriptible

TV3 acaba d’estrenar Eufòria, el seu talent show a la caça i captura del millor cantant de Catalunya. Res de nou sota el sol. Ja ho havíem advertit. A l’actual graella n’hi ha massa. Massa càstings, massa jurats, massa rondes prèvies i massa finals... És igual si es busquen manetes, cuiner aficionat, dissenyadors o cantants... Ja res sorprèn perquè cada programa sembla un clon de l’anterior. I això és el que li ocorre a Eufòria, presentat per Marta Torné i Miki Núñez. És un programa dolent? No! Però aporta res? Tampoc. Tot és un déjà vu. Ara estem en la fase del càsting. Van començar 1.500. A la fase televisada n’han arribat quaranta, i després del jurat seleccionador es quedaran en 25 i finalment els quinze finalistes que es posaran en mans del superjurat final: l’actriu Elena Gadel, l’actor Marc Clotet i el cantant Lildami. I d’aquests quinze sortirà el guanyador de fama, se li suposa, efímera, com també se li suposa (breu) el recorregut del programa. Com diria l’amic Iñaki, el concurs de TV3 va provocar Eufòria, sí, però no indescriptible.