La fugida de Tamara

D’entrada no ens estranya en absolut que divendres l’estrena d’El desafío d’Antena 3 doblés en audiència el concert d’homenatge a Rocío Jurado. El programa presentat per Roberto Leal (que, per cert, podria suprimir la falca de “vamos al lío, vamos al desafío” que deixa anar per introduir cada prova) va ser més entretingut i més familiar (tot i que fluix) que el de Tele 5, que es va acabar diluint entre el tuf populista, demagog de presentar “la més gran” com la primera i única a defensar la dona en aquest país. A Rocío Jurado a Mediaset se li pot aplicar el mateix inici que en una de les seues cançons: “Se nos rompió el amor de tanto usarlo.” Doncs això.

Tanmateix, El desafío, que va arrancar la segona temporada, grinyola per la banda del jurat. Juan del Val és prescindible i Santiago Segura, pesat, com si no hi hagués ningú més en nòmina. Però pitjor encara és el cas de Tamara Falcó. A l’estrena va estar com un element decoratiu amb tot just tres frases en dos hores i a més va anunciar que ho deixava (encara rai) per incompatibilitats amb la seua atapeïda agenda.