La pena del telenotícies

Si hi ha alguna cosa que els presumptes culpables (sobretot si pertanyen al món empresarial, polític, artístic o esportiu) tenen més por que a la pròpia condemna, si arribés el cas, són aquells minuts, que se’ls fan eterns, des que baixen del cotxe, entren al jutjat i arriben a la sala del judici envoltats de policies, micros i càmeres (de televisió i fotogràfiques). Des de fa anys es coneix el fet com “la pena del telenotícies”. I aquesta, precisament, és la que va patir ahir Isabel Pantoja (Sevilla, 1956) quan es va presentar a la Ciutat de la Justícia de Màlaga acusada d’insolvència punible que li pot suposar fins a tres anys de presó.

Val a recordar que la cançonetista ja va estar dos anys entre reixes pel denominat cas Malaya. I, com no podia ser de cap altra manera tot, va ser un espectacle que va alimentar tots els programes, sense excepció, de les televisions i ràdios matinals en rigorós directe: curses, empentes, reporters per terra, la Guàrdia Civil desbordada i la Pantoja, de rigorós negre, amb un atac d’ansietat que va obligar el jutge a ordenar una breu aturada.