Subtítols per no dormir

Ja ho hem escrit aquí mateix més d’una vegada. Els de la meua generació venim del doblatge i no de les versions originals subtitulades. Vam perdre una ocasió d’or per aprendre idiomes, cert. Però també vam poder descobrir, per exemple, i gràcies a la censura franquista, que a Mogambo Grace Kelly no estava casada i aquell senyor amb qui es ficava al llit era, en realitat, el seu germà, o que a La fugida de Peckinpah els protagonistes acabaven a la presó en comptes d’arribar sans i estalvis, i amb diners, a Mèxic. Però posats a buscar coses absurdes ens vam topar l’altre dia amb TV3 quan van posar càmera i micro a Sisco Lladós, el veí de la Guingueta d’Àneu que va topar amb una ossa i les seues cries a menys de deu metres. Ho va explicar amb pèls i senyals en un deliciós pallarès.

El dolent és que, en un atac de centralisme barceloní, van subtitular les declaracions amb traduccions impossibles d’expressions com “fer supo-supo” o “mai tant”. Por ens fa pensar, davant de la versió d’Alcarràs per a les Espanyes, com doblaran o subtitularan expressions com a “anar al tros”.