Se'n va una pionera: Pilar Sanjurjo

Els “homes del temps” (com se’ls denominava inicialment perquè bàsicament eren sempre això, homes) han tingut molta tirada mediàtica. No importa quina cadena, però les informacions meteorològiques són seguides amb devoció des de no importa quin racó de la geografia hispana. Recordem alguns noms: Mariano Medina, Eugenio Martín Rubio (el que es va jugar el bigoti), els malaguanyats Antonio Castejón o el cerverí Toni Nadal, Tomàs Molina, Rodríguez Picó, Montes de Oca, Francesc Mauri, la urgellenca Mònica López o els més actuals, Roberto Brasero, Mònica Usart o Himar González.

Tanmateix, existeix un nom, una dona a més, que ha passat pràcticament desapercebuda per a la majoria i el seu nom ha merescut una menció després de la seua mort aquesta passada setmana. Es tracta de la gallega Pilar Sanjurjo (Sada, 1942), que va ser capaç d’aconseguir el privilegi (en aquella època una proesa) d’aparèixer en pantalla a la televisió en blanc i negre al mític Paseo de l’Havana, compartint cambra amb els pioners en persona Mariano Medina i Martín Rubio.