La (petita) deriva de 'Crims'

Crims és, sense cap dubte, un dels millors, per no dir el millor, programes que ara mateix poden trobar-se a la graella de TV3. És un programa cent per cent d’autor del company, i també amic, Carles Porta, amb qui hem compartit hores i hores de feina en aquest diari. Primer a Catalunya Ràdio i després a TV3 (ara també a Movistar en la versió en castellà), el periodista posa “llum a la foscor” a truculents successos ocorreguts en els últims anys a Catalunya.

Podria comparar-se, encara que no és exactament el mateix, a aquella meravellosa Huella del crimen que va rodar anys enrere per a TVE Pedro Costa. Crims acaba d’arrancar amb la seua tercera temporada i amb uns índexs d’audiència certament estratosfèrics amb el capítol dedicat al Kevin, el nen d’11 anys segrestat el 2012. Sense desmerèixer la seua qualitat, però hem apreciat un detall negatiu (esperem que només es tracti d’una anècdota) en la seua emissió. Carles Porta s’aparta de la contundència narrativa del cas per vorejar perillosament el sensacionalisme.