Més friquisme, que és la guerra

Ja es diu que “pagant Sant Pere canta” i tots (qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra) hem fet el ridícul, conscientment o inconscientment més d’una vegada, però el tema de María Patiño aquest divendres el Sálvame supera amb escreix tot el que havíem vist fins ara, fins i tot la sobredosi de friquisme en vena de la recent Sálvame Fashion Week. Com que va ser la guanyadora, en una modesta boutique del madrileny barri d’Aluche la van voler homenatjar donant el seu nom a l’emprovador. I allà se’n va anar (amb retard, però hi va anar): catifa roja, limusina i look dels seixanta al més pur estil Jackie Kennedy: vestit i jaqueta blanca, top negre (marcant la seua ja cèlebre regatera després de l’exhibició a la passarel·la), guants, sabates de taló, barretet blanc i bossa de Louis Vuitton.

Aplaudiments, crits de joia, salutacions amb la mà amb gest borbònic i diluvi d’“holas” i “qué tales” abans de passar a l’interior on, al costat de l’emocionada propietària, l’esperava Tony Genil en persona disfressat de Donald Trump. Feia temps que a casa no rèiem tant.