El Relojero de Ávila

Quan encara no ens havíem enganxat al Tour gràcies a les proeses de Miguel Indurain, i fins i tot abans de les de Perico Delgado i Luis Ocaña, els que ja tenim una edat ens extasiàvem davant del televisor, en blanc i negre per descomptat, amb les gestes de l’avilès Julio Jiménez (1934-2022) per les muntanyes, alpines i pirinenques, de la ronda francesa. Ara acaba de morir el conegut popularment com El Relojero de Ávila en un absurd accident de circulació al col·lidir amb cotxe quan anava de passatger contra un mur a la seua Àvila natal quan sortia d’un rentador. Però la seua memòria seguirà allà i els seus tres mallots com a rei de la muntanya al Tour, on va debutar passats ja els trenta anys, a més dels altres tres de la Vuelta a Espanya i de guanyar etapes en totes les grans ciclistes.

Va ser segon, el 1964, a la ronda gal·la i en la memòria hi ha la seua victòria, també aquell any, al cim del Puèi Domat superant Jacques Anquetil en persona i Raymond Poulidor. I estem parlant de quan el ciclisme era ciclisme de veritat.