Hi haurà més 'Eufòria'?

Els catalans tenim molts defectes, i virtuts per descomptat, però el pitjor de tots és que som caïnites. Ho demostrem diàriament i en tots els ordres de la vida. Preferim que guanyi l’enemic abans que un dels nostres que no pensa com nosaltres.

L’últim dels exemples el tenim a Eufòria, el talent que tot just ha acabat amb el triomf de la cantant de Valls Mariona Escoda (2001). En comptes de felicitar-nos per l’estratosfèrica audiència del programa i, sobretot, pel fet d’haver atansat a la televisió catalana el sector més juvenil (xarxes socials incloses), ho hem deixat de banda per buscar les pessigolles al concurs al qual, la veritat, des de casa hem trobat més coses bones que dolentes: que si no és més que una versió d’OT, que per què la conselleria de Cultura és el principal valor del xou, que per què només hi ha una discogràfica al concurs o per què s’ha primat més els intèrprets, a força de versions, que els compositors. Vistes així les coses cal demanar-se si, després de tot plegat, hi haurà més Eufòria a la pantalla.