Fins a la sopa

Santiago Segura (Madrid, 1965) no és que domini el do de la bilocació, és que el té ja tan superat que per a ell no és més que una assignatura de primer de primària. Ell ja està a un nivell superior: el d’aparèixer a tot arreu i a tota hora. Quan encara no era ningú conegut, ja li vèiem la cara en tots els concursos televisius del moment (per fer caixa, clar).

Ara tot continua igual. Apareix, com si no hi hagués ningú més, en qualsevol talent, concurs o debat de qualsevol cadena com a presentador, concursant, convidat, jurat o del que es presenti. I ja no diguem quan ha de promocionar qualsevol de les seues pel·lícules en forma de saga: Torrente, Padre no hay más que uno o la que ve, A todo tren. És igual que es tracti de La 1, La 2, Antena 3, Cuatro, Telecinco o La Sexta. Allà està ell, fent realitat allò que “qui té un amic té un tresor”. Gorra publicitària al cap i samarreta amb el títol de la pel·li al frontal, en parla com si no hi hagués un demà.

La seua última aparició es va produir divendres a La Voz Kids quan intentava que una de les protagonistes participés en el xou.