Vint anys sí que són molts

CSI: Las Vegas es va estrenar a la televisió el 2000, i a més d’arrasar en audiència arreu del món i posar en el candeler la policia forense, va ser capaç de generar una espècie de franquícia amb altres CSI ubicats a Nova York o Miami. Però al cap d’unes temporades va passar al bagul de la memòria col·lectiva. Amb motiu del vintè aniversari (aquí s’ha estrenat un any tard) es va rodar una seqüela recuperant algun dels seus personatges més emblemàtics i es va emetre per Tele 5, que va ser qui li va obrir les portes en aquest país.

El retorn no ha estat bo, amb unes audiències per sota del que s’esperava (no van arribar als dos dígits). Potser ho va llastar la penosa promo del Sálvame sandía de divendres simulant la mort al plató del director del programa i amb el CSI que investigava el cas interrogant amb un forçat accent català. També ha pogut influir que els veterans Grissom, Sara, Hodges o Brass, fins i tot sent claus en la trama, són secundaris superats per altres agents joves i prou preparats.

O potser, qui sap, que el capítol no acaba. Segueix.