L’arxiu sempre dona joc

Acaba de posar-se en marxa a TVE la dotzena temporada, que ja són, deViaje al centro de la tele que, igual com el seu cosí germà Cachitos de hierro y cromo, és l’exemple palpable i inqüestionable de fins on es pot arribar, en el bon sentit s’entén, amb una correcta utilització dels arxius de la casa. No s’equivoquin. No és una tasca fàcil.

Tele 5 i Antena 3, per exemple, també ho han intentat i els ha sortit un bunyol. Viaje al centro de la tele (poden trobar tots els programes dels onze anys anteriors a YouTube o a RTVE a la carta) es va estrenar un ja llunyà 9 de juliol del 2013 sota la direcció del seu creador Pedro Santos Movellán, que també va aportar la veu en off en les primeres entregues abans de ser substituït per Santiago Segura en un dels seus millors treballs (ajudats per l’excel·lent equip de guionistes) i també per la producció capaç d’anar trobant veritables joies televisives en totes les antologies emeses fins ara i les que s’emetran perquè, tant si els agrada com si no, l’arxiu, si se sap utilitzar bé, sempre dona molt de joc.