Massa docudrames

En aquest país quan alguna cosa funciona correm a imitar-ho amb totes les conseqüències que això comporta, com si no hi hagués un demà. Un exemple: n’hi ha prou de mirar la rauxa, el culte al carpe diem, d’aquestes vacances sense adonar-se que el retorn serà una espècie de plor bíblic i cruixir de dents per a la ciutadania corrent (l’altra no, està exempta de sofriments). I la televisió no ha estat una excepció.

Com que vivim en mans de youtubers, influencers i instagramers, el que ells diuen i fan va a missa i suposa una espècie de religió per al personal, han proliferat els documentals dramatitzats/realities sobre les seues persones amb poc, o gens, a aportar al coneixement general tret d’alimentar el morbo. El cas és que ara mateix tenim una sobredosi en cadenes generalistes i plataformes. L’han tingut delinqüents condemnats, dones de.

(Georgina Rodríguez, parella de Cristiano Ronaldo), Isabel Pantoja, Amador Mohedano, Rocío Carrasco, Omar Montes (encara per estrenar), o Tamara Falcó, la marquesa, que ja va pel segon, sobre el seu dolce far niente.