Caos a la Vuelta de TVE

Podem acceptar aquella sentència de Felip II quan, davant del daltabaix de la, teòricament imparable, Armada Invencible, va deixar anar allò de “no mandé a mis naves a luchar contra los elementos”. D’acord, però som al segle XXI, amb tots els avenços tècnics haguts i per haver, i contemplar el caos, televisivament parlant, que va suposar la retransmissió de la sisena etapa de la Vuelta a Espanya entre Bilbao i l’arribada en alt de Pico Jano a San Miguel de Aguayo posava els pèls de punta. Si fóssim Pedro Piqueras, afegiríem els seus clàssics qualificatius d’“esfereïdor”, “horripilant”, “dantesc”, “esborronador” per explicar el que es va veure durant l’ascens final i l’arribada en la línia de meta: pluja, fred, boira.

Però el cas és que seguíem l’etapa des de casa i vam acabar sense assabentar-nos de gairebé res. L’audició va ser francament millorable.. Les imatges, penoses, limitant-se a les càmeres motoritzades (les fixes, res de res), amb la qual cosa es va perdre l’arribada del guanyador.

I la retolació, ubicant els escapats en pantalla i aspirants al triomf, inexistents.