Una mort anunciada

Es veia venir i no li van fer cas. I així els va anar. L’estrena oficial a Telecinco d’En el nombre de Rocío va ser un monumental fracàs derrotat clarament per El Hormiguero i Hermanos a Antena 3. Ja havíem dit que a Mitele, on ja s’han emès tots els capítols, va ser un fiasco i que els capítols 0, 1, i 2 emesos a tall d’introducció entre el Sálvame i el Deluxe tampoc van aixecar passions. I l’aposta de la seua amiguíssima Sandra Barneda per presentar el xou no va provocar entusiasme.

El problema de Rocío és que el seu accentuat victimisme (“Jo no he fet res, la culpa és dels altres”) i la pura protecció de la cadena (“Màrtir, que ets una màrtir!”, clamaven els palmers), retallant de soca-rel qualsevol veu crítica, han provocat afartament.

I es pot afegir que, si en la seua primera fase –Rocío, contar la verdad para seguir viva– s’atacava el seu exmarit Antonio David per suposats maltractaments i violència de gènere, en aquesta segona es tracta, simplement i planerament, d’una venjança contra la seua ja exfamília. Mala cosa perquè hi ha catorze capítols.