Gol Play posa dels nervis

Amb les noves directrius de les plataformes televisives pel que fa al futbol, veiem els partits de Champions de qualsevol manera al nostre bar habitual. Havia d’estar tot resolt a començaments de setmana, però la burocràcia és lenta i tenebrosa. El cas és que, després de buscar canals per mig món per veure el Barça-Viktoria Pilsen, vam acabar a Gol Play per veure el resum de la resta de partits de fase de grups.

Cras error. Abans de mitja hora ens n’anàvem tots cap a casa, taquicàrdics perduts, incapaços de suportar el ritme del programa de la cadena de Mediapro. Locució radiofònica i accelerada, música embogida, sobredosi de càirons i d’imatges en bucle que se succeïen una vegada i una altra amb l’avís que tot anava a arribar a continuació, ben aviat, després de la publicitat.

L’estona que vam poder –tasca hercúlia i homèrica, per cert– aguantar, no vam poder veure res: un Griezmann desencadenat després del gol, Simeone corrents com un posseït per la banda a abraçar-se amb els seus i Lewandowski alçant els braços. De l’important, res de res.