Un altre referent que se’ns en va

Aquest 2022 s’està revelant com un mal any per als mites. Bé, ho són tots els anys perquè en cada un d’ells se’ns en va algun referent, però en aquest cas concret, més. Ara mateix se’ns n’acaba d’anar Àngel Casas (Barcelona, 1946), una icona de la comunicació televisiva a la qual ens fa la sensació que mai se li va fer, o se li ha fet, el suficient i merescut reconeixement quan hauria d’estar al top ten, i, si m’hi insisteixen, al top five de la petita pantalla en aquest país.

Malalt des de fa anys (van haver d’amputar-li les dos cames) mai va perdre ni l’optimisme ni les maneres i, si li haguessin deixat, encara hauria reeditat els èxits dels seus grans èxits, sempre en directe, com Àngel Casas Show (1984-1988) a TV3 o Un día es un día (1990-1993) a La 1. Amb la seua peculiar pronunciació de la doble erra, signe d’identitat, va crear escola de com fer un talk-show (mil vegades imitat) amb entrevistes a tots els famosos que passaven per aquí (com El Hormiguero, ara mateix), música en directe, públic i ser pioner en striptease en plató.