Els sons del silenci

Un altre que se’n va. Un altre dels grans: Jesús Quintero (San Juan del Puerto, 1940) va ser un molt bon comunicador, especialitzat a entrevistar qui se li posés al davant. Li era igual que fos polític, esportista, artista o ciutadà anònim.

Preguntava poc i deixava parlar molt..., però, sobretot, callava.. En una època en què es podia fumar al plató o a l’estudi, els seus silencis, mentre encenia un cigarro o mirava fixament el seu interlocutor, es feien eterns i suposaven una tortura per a l’entrevistat. Sempre he pensat que l’hàbitat natural de Quintero era la ràdio i no la televisió, sobretot després de descobrir-lo als vuitanta a El loco de la colina, primer a RNE i després a la SER.

Els seus silencis eren tan llargs que un pensava que s’havia espatllat la ràdio en la qual l’escoltàvem. En televisió també va donar molt joc, però on ens va agradar més, almenys a casa, va ser en el seu Cuerda de presos (Antena 3, 1995-1996), en què portava micro i càmera a les presons espanyoles per donar veu a convictes i confessos. Una genialitat, com ell.