(Molt) més del mateix

D’acord! Va ser un líder, molt discret, això sí, de la nit de dissabte (pràcticament amb la mateixa quota que el seu antecessor, el defenestrat a correcuita Déjate querer), però és que l’estrena de ¿Quién es mi padre? tampoc va tenir cap oposició: les dos pel·lícules emeses a Antena 3 i Cuatro o el ja sentenciat La gran confusión de La 1, amb Sardà, que ja voreja els pitjors índexs de la cadena. El cas és que aquesta previsible recerca d’il·lustres progenitors a ciutadans que ja han perdut totes les seues demandes als jutjats només serveix per buscar el morbo en els espectadors i donar-los veu en les seues rebequeries després de tants anys. La cosa ha servit per visualitzar el retorn de Carlota Corredera i la seua viciosa tendència de rebolcar-se en fang, acompanyada d’uns altres dos mestres en el tema: Terelu Campos i Kiko Matamoros, àlies l’abjecte.

Van començar amb l’etern suposat fill de Julio Iglesias, Javier Santos. Suposo que hi passaran el d’El Cordobés, algun Borbó i la filla de Dalí. Posats a buscar-li una possible seqüela..., què tal ¿Quién es mi madre?