Un canvi molt poc visible

La televisió de Catalunya, en un procés de renovació de la graella, ja esgotador en la major part dels casos per obsolet i, cal dir-ho, monotemàtic en l’apartat ideològic, ha començat pel Super3 (el tema del 33 i Esport3 també convindria revisar-ho ja), que s’havia convertit en un veritable calaix de sastre repetitiu i sense cap sentit. Ara el denominen SX3, però, ja em disculparan, és que ara mateix no estem notant la diferència. Tinc un company de professió, el Pau, que brillantment adverteix que els de la meua generació som ja periodistes analògics.

Potser és cert, però, veient el suposat canvi, es pot advertir que el problema no és multiplicar els accessos a la cadena, sinó els continguts. És cert, ara per veure’l existeixen mil i una forma diferents d’accedir-hi a través de les xarxes socials, aplicacions diverses i mil fórmules més, però el tema no crec que estigui en els accessos multiplataformes i multiusos, sinó en els continguts. Continua sent un veritable tot a cent sense criteri ni sentit, almenys pels que només confien en el seu comandament a distància.