Quan menjar no és un plaer

D’acord, vivim sotmesos al que és políticament correcte en tots els ordres de la vida: no fumis, no beguis, no mengis el que t’agradi i.. (aquí ho deixem) però això no porta, o no hauria de portar, a promocions publicitàries tan absurdes i tan fora de lloc com la que poden veure aquests dies sobre les verdures d’una coneguda marca de congelats. Arriba el fill.

“Què hi ha avui de primer? “Pèsols”, contesta la mare mentre mostra la verdura, sense bullir, en aigua clara i després la serveix així mateix sense cap tipus d’afegit. I la cosa va a pitjor quan el nen, que fa homèrics esforços per mostrar que allò li agrada, pregunta, inconscient ell, que què hi haurà demà. La mare li respon que minestra.

I més del mateix en la preparació. Ni una saltat, ni un raig d’oli d’oliva.. Res.

No ens estranya que el pare, després de veure això, digui que no vindrà demà a dinar perquè té reunió de feina a l’oficina (amb degustació de callos a la taverna de la cantonada) i el fill, extraescolars i que ja apareixerà quan s’hagi endrapat una hamburguesa doble.