Sens dubte, guanya Halloween

És dur admetre-ho, però no per això és menys cert. La moda de Halloween s’ha apropiat d’aquest país per quedar-s’hi. Nascut a Irlanda, dominador als Estats Units i venut cada 31 d’octubre urbi et orbi, Halloween ha provocat una febre, un culte al més enllà i a les disfresses que no hi ha vacuna que la curi.

Els pocs, selecta minoria pel que es veu, que encara som de menjar castanyes, panellets i moniatos, pertanyem a un món analògic on trobar, per exemple, una representació del Tenorio –en la meua infància era un fix a l’única televisió d’aquest país– ja és un anacronisme. És més, no la programen, i a casa ratllarem a base de posar-lo la nit de l’últim dia d’octubre el DVD de la seua millor versió: la de Paco Rabal i Concha Velasco. Per cert, a la televisió han presentat els panellets com una raresa pròpia de Catalunya batejant-los, malament, com “panallets” o “panadets”.

En fi, la resta, films de terror a tort i a dret amb títols sobre bruixes, fantasmes, esperits i selecció de les sagues de Halloween, Elm Street o Viernes 13. Un horror!, sí.