Descartades les imitacions

Ja ho diu el savi refranyer: “El diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell.” I, fins i tot el cançoner popular (aquí basc): “No hi ha qui pugui, no hi ha qui pugui, amb la gent marinera.” Tot això ve a tomb després d’haver visionat les dos primeres revisions d’Historias para no dormir a La 1 a tall d’homenatge al mestre Chicho Ibáñez Serrador. Van ser dolentes? No. Però no van ser capaços de superar, cosa prou difícil, d’altra banda, els originals.

Tenien més pressupost? Segur, però no van ser capaços de trencar motllos com aquelles entregues dels 60 en blanc i negre. I a més, van cometre greus errors (per als que no van veure les primeres, inapreciables, segur). Rodrigo Sorogoyen, a El doble, va convertir la futurista història original, perfectament explicada, en una cosa confusa i difícil de seguir i entendre.

Rodrigo Cortés, a La broma, més ajustat al concepte, es va atrevir a modificar el final. Un horror. Avui s’emeten les dos últimes revisions d’aquesta la seua primera temporada, Freddy (Paco Plaza) i El asfalto (Paula Ortiz).

Que Déu reparteixi sort!.