Mediaset no té paciència (I)

No és per fer-nos pesats, però Mediaset ha deixat penjada, a la porta d’entrada, la paciència. Només així s’expliquen les, d’altra banda, inexplicables batzegades a l’espera de reconquerir, que si segueix així la tasca sembla prou impossible, el lideratge en les audiències. Lluny de comprendre que el seu problema és global (de concepte, s’entén) i no individual, no fan més que estavellar-se, una vegada i una altra, davant les invencibles muralles de Pasapalabra a Antena 3, enviant, a la franja de 20.00 a 21.00 hores, programes en missió suïcida sense cap possibilitat d’èxit.

Recordem els últims, deixant de banda el Sálvame i el retalla-enganxa dels seus horaris de cinc a tres hores, després a quatre i ara un altre cop a cinc. Per exemple: La Campos móvil (recorden?) va durar només una entrega, la d’Isabel Díaz Ayuso. Més.

El precio justo, que va sobreviure dos mesos. Alta tensión, una setmana i cinc programes. Ya son las ocho, set mesos fins que Sonsoles Ónega se’n va atipar i va marxar.

I l’últim, el ridícul de l’efímer Café con aroma de mujer. Ah, i demà més!