‘Classics’, el somni etern

José Luis Garci (Madrid, 1944) és un cas curiós de cineasta que no es rendeix mai davant el cansament quan es podria haver retirat a les casernes d’hivern a gaudir de la vida i dels seus records: primer director a guanyar un Oscar (1982) amb una producció cent per cent espanyola, Volver a empezar, i afegint tres nominacions més (Asignatura aprobada, Sesión continua i El abuelo) i haver dirigit els dos millors títols de cine negre a Espanya (El crack i El crack 2). Però no, ell ha continuat treballant en la seua obsessió per promocionar entre els més joves el cine més clàssic. Allà queda el seu exemplar Qué grande es el cine (1995-2005) a TVE i ara, després d’uns anys de silenci en els quals s’ha dedicat a la literatura, ha tornat a la gran pantalla amb el seu Classics a Tr3ce on cada divendres imparteix docència amb una escollida selecció de títols i els seus col·loquis a la vella usança però amb molta substància: els tertulians aporten la seua saviesa i ningú no s’interromp en una inusual mostra de civisme televisiu.

Ara acaba de guanyar l’Antena d’Or. Molt merescuda.