Ai, aquesta boqueta!

A Juan Carlos Rivero (Madrid, 1961) ningú pot discutir-li que és un excel·lent professional, de bona dicció, notable ritme narratiu i inacabables recursos lingüístics, però.. ai, té un petit (gran) defecte! De tant en tant se li’n va l’olla amb lapsus verbals políticament d’allò més incorrectes que el posen en un compromís i als peus dels cavalls a les xarxes socials (tampoc cal que un s’hi esforci gaire, perquè passi). Si el 2018, amb motiu de la Supercopa espanyola a Tànger (aquests capricis, ben remunerats, de Rubiales), ja va deixar anar allò d’“alguns sevillistes han arribat des de Melilla i altres més des d’Espanya”, cosa que va provocar un petit terratrèmol perquè, en el fons, aquí mai passa res, ara mateix en ple mundial de Qatar va tornar a dir-la grossa a la retransmissió del Japó-Espanya –“són les 19.00 hores quan eren les 20.00 h”–, però el pitjor va arribar pocs dies després al Marroc-Espanya amb el seu “els marroquins roben i surten corrent”, un terme estrictament esportiu agreujat amb allò de “qui el vulgui treure de polleguera té un problema”.

Horror!.